El ple de la Garriga aprova el conveni per resoldre el conflicte del cementiri nou per 15 vots a favor i 2 abstencions de la CUP
La sessió plenària del mes de setembre va servir per a aprovar un bloc de tres punts vinculats —la concertació de la línia de préstec amb el Banc Sabadell, la modificació de crèdit extraordinari i el conveni transaccional— que posen punt final a la via judicial per a resoldre el rescat del cementiri nou de la Garriga. Aquest acord resol un conflicte històric que el municipi arrossega des de fa més de dues dècades. Durant la sessió plenària, el govern municipal va defensar que la signatura del conveni és l'única sortida viable després d'haver esgotat tot el recorregut judicial sense èxit. Segons les estimacions tècniques, continuar la via dels tribunals hauria obligat a pagar prop de 3,5 milions d'euros en l'execució de la sentència. L'operació es finançarà mitjançant un préstec de 2,35 milions d'euros a deu anys amb el Banc Sabadell, una xifra que inclou l'import de la indemnització a la concessionària i la resolució de dues sentències menors pendents. En el torn d'intervencions dels grups de l'oposició, el regidor Joan Esteban, de 100% la Garriga, va valorar positivament que s'hagi tingut la determinació de tancar definitivament aquest conflicte sense buscar culpabilitats en equips de govern anteriors.
Des d'Esquerra Republicana, el regidor Eduard Guerra va confirmar el suport del seu grup argumentant responsabilitat institucional, tot remarcant que la via negociada evita un perjudici econòmic més gran per a les arques municipals.
Per la seva banda, la CUP va ser l'única formació que va optar per l'abstenció. La regidora Aina Tella va reconèixer l'esforç negociador de l'actual govern per a reduir la xifra final, però va justificar el seu vot per posar de manifest les “males pràctiques” en les contractacions del passat i alertar sobre la hipoteca que suposarà la quota del crèdit per a les inversions dels pròxims deu anys.
Tot i l'aprovació dels tres punts del plenari, per quinze vots a favor i les dues abstencions de la CUP, l'efectivitat definitiva d'aquest conveni amb la concessionària PISAN i el rescat formal del cementiri nou queden ara condicionats a la corresponent ratificació i validació de l'acord per part del jutge.
Els antecedents
Originalment, el cementiri de la Doma era de titularitat parroquial i es gestionava mitjançant convenis temporals. A mitjan anys noranta, un cop exhaurida la seva capacitat, la parròquia i l'Arquebisbat van sol·licitar formalment el tancament de la Doma, la construcció d'un nou recinte i el trasllat de totes les restes mortuòries. L'any 1999, l'Ajuntament va adjudicar la construcció i gestió del nou cementiri a la concessionària PISAN, assumint aquesta condició. L'oposició ciutadana, però, va aturar el buidatge de la Doma amb la recollida de 6.500 signatures. Finalment, l'any 2003 es va acordar la cessió gratuïta del cementiri antic a l'Ajuntament per a mantenir-lo obert de manera permanent, fet que va trencar el pla d'explotació de PISAN i va derivar en un llarg litigi judicial.
El febrer del 2003, es va iniciar l’expedient per al rescat de la concessió, que es va tornar a posar sobre la taula el 2013. La controvèrsia va derivar en tres procediments judicials principals: un primer en què l'Ajuntament va demanar sense èxit l'anul·lació dels acords de 2013 per lesivitat fins a la fermesa del Tribunal Suprem el 2023; un segon promogut per la concessionària davant la inactivitat municipal; i un tercer en què els tribunals van confirmar l'obligació de l’Ajuntament d'aprovar el rescat i indemnitzar la concessionària amb 1,65 milions d’euros més l'IPC. Finalment, per a evitar la incertesa del recurs de cassació pendent davant el Tribunal Suprem i tancar definitivament tot el conflicte de manera global, les dues parts han acordat un conveni que suposarà un pagament de 2,2 milions d’euros.
