La justícia dona la raó al garriguenc Josep Montmany per poder exhumar les restes del seu avi al Valle de los Caídos

Dignificar i recuperar les restes del seu avi és un dels objectius del veí de la Garriga, Josep Montmany Álvarez, que juntament amb la seva mare, Teresa Álvarez Miret, van presentar a principis d’any una denuncia per crims de guerra contra l’Estat espanyol. Finalment, la denuncia va prosperar i es va obrir un procediment judicial del qual se n’ha tingut resposta fa pocs dies. Segons publica Quico Sallés al diari digital el Món, la jutgessa titular de la secció cinquena civil i penal de San Lorenzo del Escorial, el partit judicial de la zona, ha dictat una interlocutòria on ordena l’exhumació de les restes de José Álvarez López que es troben a Cuelgamuros. Ara tot depèn de la Fundació de la Santa Creu del Valle de los Caídos o Patrimonio del Estado, a qui la jutgessa, d’acord amb ministeri fiscal, li “requereix” iniciar els tràmits de l’exhumació de les restes d’Álvarez López. El net de José Álvarez López, el garriguenc Josep Montmany, s'ha mostrat satisfet per l'avenç, que dóna la raó a una denúncia que, per primer cop, va optar per la via de catalogar els fets com a crim de guerra.

La història de José Álvarez López, l'avi i pare dels denunciants, es remunta a la Batalla de l'Ebre, l'any 1938, on va perdre la vida i va ser inicialment enterrat al cementiri d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. El gir més dolorós va arribar el 1959. Durant el règim franquista, les seves restes van ser desenterrades i traslladades de manera forçosa al mausoleu de Cuelgamuros, sense permís ni coneixement de la família. La recerca de la família ha durat més de deu anys i no va ser fins fa pocs mesos que, amb l'ajuda de l'advocat Josep Rosell, van presentar la demanda, escudant-se en el fet que el trasllat del cos no només va incomplir el Codi Penal de l'època, sinó que constitueix un crim que no ha prescrit. L'objectiu sempre ha estat clar: dignificar la memòria del seu avi i portar les restes al cementiri de Sants de Barcelona. Ara caldrà veure quina és la resposta per part de la comunitat benedictina que està al Valle de los Caídos ja que, tot i que les fosses van ser declarades de titularitat estatal el 2007, l’accés a aquestes depèn de l’Església gràcies als acords de 1979 amb el Vaticà, i aquesta ha utilitzat aquesta potestat per negar-se que s’efectuessin les identificacions. Montmany avança que, si fos així, continuaran amb el procés judicial.

A la resolució judicial d’ara, la jutgessa invoca la Llei de Memòria Democràtica, que té com a objectiu la recuperació de les restes de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Ara bé, l'ordre d'exhumació és només el primer pas. La interlocutòria no és ferma, i la família no descarta que es pugui recórrer. Si prospera, serà el primer cas d'exhumació que s'executa per ordre judicial arran d'una denúncia per crims de guerra. Josep Montmany insisteix que la seva lluita no és només per la seva família, sinó que espera que obri la porta a altres casos. Es calcula que a Cuelgamuros hi ha enterrades més de 33.000 persones, i unes 12.000 estan sense identificar.

Clica aquest enllaç per escoltar la noticia