L’historiador Jaume Oliver recupera 62 pergamins del desaparegut Arxiu Parroquial de la Garriga

ActualitatEconomia i Societat
L’historiador Jaume Oliver recupera 62 pergamins del desaparegut Arxiu Parroquial de la Garriga

L’Arxiu Parroquial de la Garriga va perdre tot el seu fons de pergamins l’any 1936, quan va quedar destruït durant la Guerra Civil. Ara, noranta anys després, l’historiador local Jaume Oliver ha aconseguit reconstruir part d’aquest fons que es creia perdut per sempre, gràcies a la localització d'un inventari inèdit trobat entre els papers de la Fundació Maurí. Aquesta troballa és el resultat d'anys d'investigació. Oliver va resseguir les pistes deixades per anteriors historiadors i pel rector Josep Vich Figueras, que abans de la guerra ja feien referència a l'existència d'aquests documents i d'un índex a l'arxiu. Jaume Oliver explica l’origen d’aquesta recerca que ha permès recuperar informació que fins ara es creia desapareguda per sempre.

La sorpresa va arribar mentre l'historiador buidava les notes que Josep Maurí havia utilitzat per redactar el seus volums de Història de la Garriga. Amagat al darrere d'uns pamflets de propaganda d'exercicis espirituals de la dècada de 1940, Oliver va descobrir un índex escrit a llapis amb el resum de 62 pergamins datats entre els anys 1311 i 1628. Aquesta redescoberta obre ara una nova incògnita: com que els pergamins originals ja s'havien cremat, Maurí va haver d'elaborar aquest inventari entre el 1954 i el 1967 a partir d'una altra font, molt probablement un document de l'any 1915 que actualment no es troba a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i que es considera desaparegut. Més enllà del misteri sobre la font original, la recuperació d'aquests 62 resums té un valor històric i patrimonial incalculable per a la Garriga.

Tot aquest treball s’ha publicat en el número 41 de la revista Monografies del Montseny, que es va presentar el passat 11 de juliol a l’Espai Jove de Can Luna. Un acte on va participar el mateix Jaume Oliver i també es va presentar un article sobre la figura de Joan Baptista Blancafort, que va treballar el seu besnet, Carles Romaní Blancafort.

Notícies relacionades