Meritxell Budó aconsegueix els seus millors resultats com a alcaldable a la Garriga

Meritxell Budó aconsegueix els seus millors resultats en la quarta ocasió en què es presentava com a alcaldable a la Garriga. El 40,45 per cent dels vots aconseguits per Junts aquest diumenge 28 de maig estan molt per sobre del 32,74 per cent de Convergència i Unió del 2015, el 34,29 per cent del 2011 i el 25,51 del 2007.

Si ens fixem en el nombre total de vots, tot i la baixa participació (de només el 59,34 per cent), Budó també aconsegueix els seus millor resultats. El 2015, la última ocasió en que s’havia presentat com a alcaldable, va aconseguir 2.426 vots, molt per sota dels 2.962 d’aquest diumenge. El 2011 en va sumar 2.231 i el 2007 1.577. Per trobar una dada millor de l’antiga Convergència i Unió hem d’anar a l’any 1999, amb Alfred Vilar com a cap de llista; en aquella ocasió van aconseguir el 47,07 per cent dels vots, amb 2.416 paperetes, però amb un cens molt menor que l’actual: només podien votar unes 9 mil persones.

En les eleccions municipals del 2019 el vencedor a la Garriga va ser Esquerra, amb Dolors Castellà el capdavant. En aquesta ocasió, l'alcaldessa en funcions repetia com a cap de llista, però els resultats han estat ben diferents: els republicans passen del 31,38 per cent dels vots, al 13,83 per cent. Per sota també del 21,25 per cent del 2015 (com a Acord-Esquerra) i fins i tot del 16,49 per cent de l’any 2011. Hem d’anar al 2007 per trobar uns resultats pitjors dels republicans. En aquella ocasió, amb Oriol Ramon com a alcaldable, van aconseguir només el 9,46 per cent dels vots. Un resultat que s’explicava per la divisió del partit: per una banda Ramon amb les sigles d’Esquerra i per l’altre l’exalcalde dels republicans, Miquel Pujol, amb les d’Esquerra Independent de la Garriga.

Tant Junts com Esquerra son partits independentistes. Un vot, el sobiranista, que ha anat a la baixa a la majoria de municipis del país. A la Garriga fa quatre anys es van registrar els millors resultats històrics per les forces independentistes, amb un 74 per cent del total dels vots. Què ha passat en aquestes municipals? Doncs que els partits independentistes continuaran tenint una majoria molt clara a l'Ajuntament. Dels 17 regidors, un mínim de 12 defensen la independència: els 8 de Junts, els 2 d’Esquerra i els 2 de la CUP. I diem un mínim, perquè 100 per 100 la Garriga, que ha obtingut 3 regidors, afirma que és una formació sense ideologies, però fins ara el seu cap de llista, Jordi Pubill, s’ha mostrat partidari d’un estat català. En total, un 66 per cent dels vots a les locals han anat per alguna de les tres forces declaradament independentistes. Es tracta de 4.833 vots, molt per sota, això sí, dels 6.263 aconseguits fa quatre anys.

Candidatures netament constitucionalistes només n’hi havia una, el PSC (per primera vegada no es presentava ni el PP ni Ciutadans ni Alianza Popular); un PSC que s’ha quedat en el 10,81 per cent dels vots. Fa quatre anys entre els socialistes i Ciutadans (alguns dels seus membres enguany anaven a la llista del Partit Socialista) van arribar gairebé al 20 per cent.

Lligat, precisament, al vot independentista, un altre dels punts d’atenció d’aquestes municipals eren (a més de la participació) els vots en nul i els vots en blanc. Recordem que l'Assemblea Nacional Catalana havia fet una crida a votar en nul. Un vot nul que, finalment, ha pujat (i força) respecte el 2019. Fa quatre anys es van comptabilitzar 44 vots nuls i 87 en blanc. Aquest diumenge van ser 236 vots nuls (un 3,12 per cent del total) i 183 vots en blanc. Entre uns i altres sumen el 5,6 per cent del total, per sobre, per exemple, de La Garriga en Comú Podem, que es va quedar en el 3,96 per cent.

Pel que fa als tradicionals blocs d’Esquerra i dreta. Fa quatre anys, en les municipals del 2019, Esquerra, CUP, PSC, La Garriga en Comú i Podem van aconseguir el 61,41 per cent. En aquesta ocasió, aquest percentatge ha anat a la baixa.Entre Esquerra, la CUP, el PSC i La Garriga en Comú Podem (aquests últims, en aquesta ocasió, en una sola candidatura) sumen el 40,31 per cent dels vots. Per tant (i tenint sempre en compte aquest 16,7 per cent de 100 per 100 la Garriga, que no es situa ni a l’esquerra ni a la dreta, el vot d'esquerres al nostre municipi ha perdut més de 20 punts respecte les locals del 2019.

Una altre del focus al llarg de tota la nit electoral va ser els resultats per col·legis electorals, qui guanyava en cada un dels 5 col·legis electorals de la Garriga. És a dir, resultats per districtes i meses. Junts per la Garriga va ser la força més votada als 5 col·legis electorals del nostre municipi, i amb un clar avantatge. A l’Escola Municipal d’Educació va aconseguir 450 vots, seguida de la CUP (174 vots) i Esquerra. Als Pinetons va guanyar Junts (788 vots) seguida de 100 per 100 la Garriga i Esquerra i el PSC gairebé amb les mateixes paperetes. A l’Escola Municipal de Música, Junts, 100 per 100 la Garriga i la Cup. A Can Luna, Junts, Esquerra i 100 per 100. I al Giroi, Junts, 100 per 100 i Esquerra.

Els resultats de les eleccions de la Garriga se sumen als de la resta de municipis de la comarca que formen el partit judicial de Granollers (també alguns del Moianès) i que ajudaran a conformar la Diputació de Barcelona els propers 4 anys. El PSC ha obtingut 19 diputats. Esquerra 11. Junts, 10. En Comú Guanyem, 5. EL PP, 4. Tot per Terrassa, un. I el grup d’extrema dreta VOX, un també. La distribució dels diputats es fa per partits judicials i de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials. Al de Granollers (del qual forma part la Garriga), el PSC es queda amb 2 diputats i Esquerra amb un.

De les eleccions municipals també en sortirà un nou Consell Comarcal del Vallès Oriental amb 33 membres d’elecció indirecta. L’elecció és indirecta perquè són els partits els qui acaben designant els seus consellers en funció dels seients que els corresponen. Es constituirà a finals de juny o principis de juliol, i qui ocuparà més cadires és el PSC, seguit d’Esquerra i Junts.

Clica aquest enllaç per sentir la notícia