Mor Antoni Pardo, exregidor i figura clau en la societat civil de la Garriga
La Garriga està de dol per la mort d’Antoni Pardo i Lucas, regidor de l’Ajuntament de la Garriga durant els governs de l’alcaldessa Núria Albó. Pardo va morir el passat dilluns 22 de juny als 91 anys. Més enllà de la seva trajectòria política, va ser una persona profundament vinculada a la vida social, cultural i esportiva del municipi, deixant una empremta inesborrable en nombroses entitats.
Nascut a Arenys de Mar el 1935, la seva infantesa va estar marcada pel drama de la Guerra Civil; es va quedar orfe quan el seu pare va haver d’exiliar-se durant la retirada republicana. Criat per uns oncles, va viure en diverses poblacions fins que, a principis dels anys seixanta, es va establir a la Garriga per motius laborals. El 1962 es va casar amb Conxita Matamoros i Viñas, amb qui compartia una gran afició per les sardanes. Professionalment, va treballar durant dècades com a tècnic industrial a l’antiga fàbrica tèxtil SATI.
En l'àmbit polític, Antoni Pardo va formar part del primer consistori democràtic de la Garriga el 1979 com a regidor per la Coalició d’Esquerres, encapçalada per Núria Albó, exercint tasques de govern durant el primer mandat, fins l’any 1983. Anys més tard, va ser membre de l’Assemblea Territorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el 2014 va iniciar la seva militància a Esquerra Republicana (ERC), formació a la qual ja havia donat suport anteriorment, així com a la candidatura d’Acord per la Garriga. L’historiador local i amic, amb qui compartien estones a La Garriga Secreta, Joan Garriga, recorda i posar en valor la bonhomia d’Antoni Pardo.
En el terreny esportiu, el nom d’Antoni Pardo anirà sempre lligat a l'aprenentatge de generacions de garriguencs. Va ser un conegut instructor de natació i membre de la junta del Club Natació de la Garriga, on va ensenyar a nedar a bona part del poble. També va formar part de la junta del club de futbol sala local. Així mateix, va destacar com a instructor de busseig, sent un membre actiu d’Unisub i col·laborador de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques (FEDAS).
La seva hiperactivitat cultural el va portar a relacionar-se amb la ràdio. A la Garriga va participar a l'Emissora Parroquial de la Garriga als anys 60 i també a la ràdio de Granollers. I, molts més anys després, va tenir relació amb Ràdio Silenci ser un dels impulsors de l’associació Amics de Ràdio Silenci, a principis dels 2000. Des de llavors ha estat col·laborador de multitud de programes com el Poca Cosa Menys Silenci i va ser el moderador de l’espai de debat La Tertúlia. També va fer de locutor a les fires de Cardedeu i de l’Ascensió de Granollers, i va posar la seva veu per a la museïtzació del Refugi de la Garriga.
El teatre i la literatura van ser altres de les seves grans passions ja que va exercir de director teatral per a grups amateurs com Fem Pastorets -essent un dels primera directors de l’entitat l’any 2007-, va fundar el grup poètic Tríada i, darrerament, formava part de la junta de l'associació La Garriga Secreta, col·laborant en estudis sobre el patrimoni i la història local. Com a escriptor, va autoeditar diversos llibres d'assaig i ficció centrats en el món dels càtars (segles XII i XIII), un dels seus grans objectes d'estudi. Amb la seva mort, la Garriga perd un home compromès amb el seu temps, la seva cultura i el seu poble.
